Cloenda de la temporada de col·lectives de la Secció d’Alta Muntanya

SAM_DES18_WEB

Cloenda de la temporada de col·lectives de la Secció d’Alta Muntanya

Un any més hem compartit una sortida molt especial per tancar la temporada de sortides de la nostra secció. Aquest cop hem triat un terreny molt proper: el Collsacabra, i hem fet una matinal molt interessant visitant les restes dels antics molins que hi havia seguint el traçat de la Riera de les Gorgues i veient els diferents salts d’aigua.
Hem vist salts espectaculars com l’olla de la Bertrana, el de l’afrau de Teixidors, el del Tornall i del gorg dels Dimonis. L’abundant caudal de la riera ens ha permès veure’ls amb tota la seva plenitud, i alguns hem pogut veure’ls des de tots els punts de vista que el camí ens permetia.
Tot i que el matí era fred i cobert de núvols, un cop a la profunda vall de la riera de les Gorgues ens hem oblidat del mal temps i hem gaudit de l’impressionant paisatge que els cingles, la vegetació i l’aigua ens proporcionaven.
Ha sigut interessat conèixer la història també de l’antic pont que creuava la riera, i que després d’una forta avinguda de la riera als anys 40 del segle XX, aquesta va canviar el seu traçat i va deixar-lo sense ús. Anys d’abandó el van malmetre i cobrir de vegetació, fins que fa uns pocs anys es va netejar i restaurar.
No gaire més avall, a la confluència del torrent de Riupregón amb la riera de les Gorgues, hi ha, gairebé imperceptibles, les últimes restes del Molí de la Bertrana. Un dels molins que va funcionar fins als anys 20 del segle passat, i que la famosa riuada també va fer desaparèixer a meitat de segle. Seguint entre les cingleres hem arribat a les restes del molí de l’Eixerit, un xic més reconeixibles que l’anterior, però tot i així també devastat per la fatídica riuada. Allà resten la base d’algunes parets, una petita habitació i les restes d’un parell de rodes del molí. El que fa especial aquest lloc és la cascada del Tornall, on s’havia instal·lat el molí, i que val molt la pena de veure, tant des de la part de dalt, on hi havia el molí, com des de sota, on es pot veure amb tota la seva amplitud.
A pocs metres hi ha el gorg dels Dimonis, també de gran bellesa, i on hem tornat a creuar la riera per reprendre un corriol cap a la part de dalt del cingle. Aquest cingle fruit del profund solc que ha excavat durant milers d’anys la riera, força el límit oriental al poble de l’Esquirol, i sobretot a la urbanització del Pedró. Les vistes que regala cada tram del camí que ressegueix el cingle són espectaculars, d’una banda per l’alçada de les seves parets, i de l’altra per l’abundància de vegetació que alberga. Els boscos d’alzina i boix omplen cada racó d’aquest paratge i l’omplen de verd tant estiu com hivern.
Arribem al punt culminant de l’excursió: el salt de la Barra de Ferro, dit així per l’antiga barra de ferro que utilitzaven les cases de l’altre costat de la riera per passar els queviures i mercaderies sense haver de fer una llarga volta per esquivar la cinglera. Actualment amb l’arribada dels cotxes la barra de ferro ha desaparegut, però es manté com un lloc especial per l’abrupte del terreny, en un racó apreciat pels escaladors i poc recomanat als qui pateixen vertigen. En dies clars hi ha unes bones vistes de les Masies de Roda i Vic des d’aquest mirador privilegiat.
Ja de tornada hem pujat fins a la casa de la Bertrana, que manté la majestuositat del poder i les propietats que havia tingut anys enrere, i des d’allà tenim unes molt bones vistes del poble de l’Esquirol des de ponent, i darrera seu l’ermita de Sant Bartomeu Sesgorgues.
A l’últim tram les quatre gotes i núvols que ens han acompanyat tot el matí s’han convertit en una pluja constant i molesta, enfundats en la roba impermeable ens afanyem per tornar al cotxe, i un cop allà anem a fer un aperitiu en un bar del poble. Ens fem passar el fred, i poc després ens dirigim a Manlleu on la Marta i en Xevi, responsables de la secció, ens han organitzat un deliciós dinar, que tanquem, com ve essent tradició dels últims anys, amb un sorteig d’obsequis pels assistents, i un reconeixement als participants més veterans de les col·lectives. Aquest any ha sigut el moment d’homenatjar a en Jaume Cruells, un dels primers participants de les nostres col·lectives des de l’inici, i que al llarg de tots aquests anys se n’ha perdut ben poques.
I respecte al futur de la secció, ja estem preparant les primeres sortides de l’any que ve, i us avisem que no trigarem gaire a anunciar la sortida del mes de gener. Esperem que amb el nou any puguem seguir gaudint de la companyia d’aquells qui sortida rere sortida ens veniu a descobrir esplèndids racons de les nostres muntanyes.
Bones festes i millor entrada al 2019!

Crònica i fotos: Fermí Tanyà

FOTOS

Deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *