En Xevi Jové, responsable de la secció d'espeleologia de la Unió Excursionista de Vic, ens explica la seva sortida a Cantàbria:
Els dies 18, 19 i 20 de novembre de 2009 vam fer una sortida espeleològica a l'integral Tonio-Cañuela a Cantabria d'uns 2 quilòmetres de recorregut i uns 400 metres de desnivell. Les 4 persones que formàvem l'equip de la expedició ens vam trobar el dimecres de bon matí per carregar el material tot vigilant de no deixar-nos res. Després d'estar tot el dia a la carretera, arribem a Arredondo just abans de fer-se fosc, només tenim temps per visualitzar el lloc prop de la carretera des d'on es veu la impressionant boca de sortida de la cova Cañuela per on sortirem, segurament ben entrada la nit.
Busquem un lloc per passar la nit i com fa més aviat fred decidim buscar un hostal. Ens recomanen un lloc anomenat Coventosa al poble d'Asón on ens allotjarem les dues nits que passarem en aquestes contrades. El lloc no té cap luxe però les habitacions són correctes i el menjar molt bo.
L'endemà al matí ben d'hora, després d'esmorzar, enfilem amb el cotxe fins al poble de Socueva on descarreguem tot el material i en Ricard i jo ens preparem. Mentre tant, en Ramon i en Santi van a deixar el cotxe a Arredondo per tenir-lo més a prop quan sortim. Una vegada tornem a estar tots junts, enfilem costa amunt travessant el poble per la banda est. La pista continua amunt allunyant-se del poble fins que s'estreny tant que només queda un corriol per on només circulen vaques, pastors i nosaltres.
Anem força carregats amb les cordes i la resta de material per davallar i remuntar els pous de l'Avenc Tonio. A més portem la càmera de vídeo amb les seves corresponents bateries per il·luminar amb condicions les filmacions que farem durant el trajecte subterrani. En Santi i en Ricard van al davant obrint pas, en Ramon darrera i jo més endarrere vaig filmant la pujada i de tan en tant aprofito per reposar un mica. Un cop a dalt del pla, el voregem per la banda esquerre les cabanyes de Buzulucueva envoltats d'un paisatge verdíssim i acompanyats per les vaques que pasturen plàcidament pels prats. Anem planejant per la muntanya anomenada "Peña Lavalle" i no els costa gaire de trobar la boca de l'avenc Tonio, per on davallarem durant tota la jornada. Mengem i bevem una mica mentre ens equipem per començar la travessa. Instal·lem la primera corda que ens assegurarà per fer els primers 15 metres de desnivell i comencem a baixar. La boca, una mica estreta al començament, s'eixampla pocs metres més enllà.
Després de l'estret primer pou, en segueixen un de 18 i un altre de 10 una mica més amples que el primer i que ens duen a un passamans descendent per accedir al P-48. A mig fer, després d'uns 35 m de recorregut, arribem a un altre passamà que ens ajuda, fent un petit pèndol, a arribar a un ressalt. Des d'allí, fem una grimpada i un altre petit descens ens duen a un pou de 10 m.
A la seva base comença la famosa diaclasa estreta, que travessem sense gaire problemes (menys dels que havíem comentat abans d'entrar). En el seu extrem equipem un tram per fer un rappel estret de 13 metres. Arribem a un sortint de roca inclinat que és l'inici del següent ressalt-rampa. Abans d'arribar al fons, en una repisa, deixem el rappel per a remuntar una corda fixa que desemboca en una curiosa finestra. El següent pou tampoc cal descendir-lo fins al fons, prenem a l'esquerra una altra corda per la qual remuntem fins a una petita sala. Dos ressalts ens deixen en la balconada del P-55, a uns 36 metres de la capçalera del pou pendolem fins a un passamà fix i anem baixant pels pous que queden de 20, 13, 15, 18 i 22 m, sempre vigilant que no se'ns entortolliguin les cordes a l'hora de recuperar-les. Treiem el cap per un forat a la roca per gaudir del sorprenent pou de només 20 metres que desemboca a Sala Guillaume. Des del forat del sostre de la sala no veiem les parets ni el fons, impressionant!
Ja som a la cova Cañuela, aprofitem per recuperar forces menjant i bevent una mica abans de continuar el nostre recorregut. Desgrimpem una bona estona per entre milers de blocs de pedra despresos del sostre mentre busquem la sortida de la sala al fons de tot on el terra i el sostre s'ajunten. Trobem un forat per on prosseguim el recorregut i anem gaudint de les meravelloses formes de les estructures calcàries que hi ha per tot arreu.
Travessem per sobre d'una esquerda per on escoltem la ramor del riu al fons fent cap a la Sala del Vivac. Les esplendoroses estalactites i estalagmites ens acompanyen mentre remuntem un pendent i al final unes grimpades a mà dreta per a acabar en la Sala del Carrefour, on escollim pujar a la dreta per unes rampes fins a la Galeria del Bulevard, àmplia i planera per passejar.
Estem una estona desorientats per culpa de la gran quantitat de senyals poc clares que trobem en una amplia cruïlla. Ens enfilem per un corriol a la dreta i retrobem el bon camí. Fem l'últim rappel d'uns 15 metres i poca estona abans d'un pou, agafem a la dreta la cornisa equipada amb un llarg passamà. Una centenars de metres després finalitzem la travessa remuntant suaument la resta de la galeria fins a la majestuosa sortida.
