Senders
El diccionari ens defineix la paraula sender, com un camí estret per als vianants, conegut també en algunes zones amb el nom de sendera.
Aquesta simple descripció, no ens diu res més per ella mateixa, que un sender és un dels tants tipus de camins que podem trobar per la nostra geografia i que el diferencia d’un camí carreter, d’un camí ral, d’un de carener, de sirga, de bast o de ronda per posar alguns exemples.
Però tal com coneixem avui el mot sender, i concretament en plural i majúscules: SENDERS; al menys aquí a la nostra ciutat i a la nostra comarca, gairebé tothom ho associa a un tipus de camins marcats que hi ha al nostre entorn i que tenen relació amb algunes de les xarxes de camins semblants que podem trobar per Europa, seguint un mateix estil de marcatge internacional.
També és completament normal quan parlem en cercles excursionistes osonencs dels SENDERS, que tothom té clar, perquè hi participa o n’ha sentit a parlar alguna vegada, que són una sèrie d’excursions periòdiques que va organitzar mensualment la Unió Excursionista de Vic, juntament amb altres entitats des de fa vint i pico d’anys.
Els petits i grans recorreguts propers
El 17 d’Abril de 1988 es va inaugurar el primer petit recorregut (PR) de la comarca gestionat íntegrament per la Unió Excursionista de Vic amb la col·laboració de l’Ajuntament de la ciutat.
Aquest primer sender lineal, de Vic a Sant Pere de Casserres conegut amb les sigles PR C-40, no es va obrir per casualitat, sinó que era un dels destins habitualment sol·licitats per caminadors i amants del romànic a l’Oficina de Turisme de Vic.
Durant els anys previs, el 1986 i 1987, membres de la secció de Senders van fer la recerca de l’itinerari, recuperant camins perduts, pintant el recorregut i aconseguint també la homologació de l’itinerari pel Comitè Català de Senders.
L’equip organitzador del primer PR a Osona, estava compost per una dotzena de persones que hi van realitzar les següents tasques: per part de l’entitat, l’Enric Andreu, en Joan Conill, en Miquel Colomà, en Pere Colomà, en Miquel Novellas, en Toni Soler i en Joan Blancafort, van elaborar, netejar i senyalitzar l’itinerari. Per part de l’Ajuntament de Vic, la Dolors Maria Alemany i en Josep Codinachs, van assessorar i col·laborar en la confecció del tríptic, en el què també hi van participar en Lluís Matavacas en l’apartat de Geologia, la Carme Casas en la informació sobre la vegetació, la Maria Teresa Soldevila en l’assessorament històric i en Joan Conill, en la descripció del recorregut, el gràfic de les cotes de nivell i les fotografies de portada.
Gairebé dos anys més tard, concretament al 29 de Gener de 1989, es va inaugurar el segon tram que anava del Parador de Vic a Can Mateu, prop de la presa de Sau.
Aquest sender, pioner a Osona, va marcar la pauta a tota una sèrie de Petits Recorreguts que es van anar obrint progressivament a la comarca, seguint a continuació el de Gurb (també gestionat per l’entitat) a més del de Taradell, Tona, Prats de Lluçanès, la Vall del Ges, el de la Riera del Sorreigs, el camí Vora-Ges, el del Voltregà, el d’Orís i el de Santa Eugènia de Berga.
Seguint la normativa homologada internacionalment, tots aquests petits recorreguts estan senyalitzats amb les franges blanques i grogues.
Tota aquesta xarxa de PR, avui dia està en diferents estats de conservació i alguns d’ells, orfes de mantenidors.
Cal recalcar que fins que no es va produir tota aquesta moguda dels petits recorreguts, gairebé podem assegurar que els Senders eren desconeguts a Vic i a la comarca, i només en tenien constància de la seva existència, algun voluntari o mantenidor dels mateixos.
Abans de l’obertura del primer PR, només passaven per la comarca els grans recorreguts (GR) senyalitzats en blanc i vermell com el GR-1 d’Empúries a Mont-rebei, el GR-2 d’Aiguafreda a La Jonquera i el GR-3 que serpenteja Catalunya, passant per la comarca des de Vidrà cap a L’Estany. En els últims anys, s’ha creat el GR-210 que hauria de resseguir el Ter i el GR-151 (Sender de l’Abat Oliva) que uneix els grans monestirs catalans. Aquest últim, és l’únic que passa per la ciutat.
Tot i aquesta xarxa de camins marcats, la popularitat i coneixement dels Senders a la comarca no va arribar fins a la creació dels diferents PR, amb la gran tasca feta per la Secció de Senders de l’entitat mitjançant la seva difusió en la premsa local, la divulgació en ajuntaments, escoles i en el Butlletí de la pròpia entitat i la col·laboració continuada en l’obertura, orientació i homologació dels senders posteriors gestionats per altres entitats i mantenidors voluntaris.
Més de 25 d’anys d’excursions
L’altra gran vessant dels “Senders”, són les excursions guiades que amb una periodicitat mensual, va organitzar la Unió Excursionista de Vic, amb la col·laboració d’altres entitats i companys d’Osona, el Ripollès i el Bages.
Costa trobar constància escrita dels primer passos de tota aquesta història, gestionada per un equip organitzador compost per una quinzena de persones que pràcticament no ha variat des de l’inici.
Tot va començar a l’estiu de l’any 1988, arrel d’una trobada de companys d’Osona i el Ripollès en la inauguració d’un nou tram del GR-3. Durant el transcurs d’aquesta excursió, va néixer la idea d’organitzar una sèrie de sortides periòdiques per tal de començar a recórrer els senders de les nostres comarques.
Tot seguit es va muntar un petit calendari amb sortides aïllades i puntuals, que van ser l’embrió de les futures sortides col·lectives mensuals.
Consulta aquí l’històric de sortides col·lectives:
Download “25anysExcursions.pdf” 25anysExcursions.pdf – Downloaded 585 times – 106 KB
Sender PRC-40 Vic a Casserres.
Sender PRC-41 Sender de Gurb.
El petit recorregut PR C-41, es va inaugurar el 25 de Novembre de 1990, després d’un treball consensuat entre l’Ajuntament de Gurb i la Secció de Senders de la Unió Excursionista de Vic, que sempre n’ha gestionat el seu manteniment.
El sender de Gurb va ser el segon sender que es va obrir a Osona i va seguir els passos del seu precursor inicial, el PR C-40, que va de Vic a Sant Pere de Casserres.