Crònica de la sortida d’escampant la boira

Hi havia ganes i es notava… segurament per això la meteo, ens va obsequiar el dissabte 27 de febrer amb un bonic dia de boira per tal que l’escampéssim ben bé. I vatua que així ho vàrem fer.

Iniciada la circular a Taradell sortint de l’ermita de Sant Quirze de Subiradells, a la urbanització de la Roca, pugem per la riera de santa Eugènia en direcció a la font del Rabató remuntant el PR-C 42 cap a l’Enclusa. Ens aturem per agafar aire a l’Hostalet del Bou, l’arrencada és dreta, i de pas xafardegem sobre que hi viu un conegut campió mundial de motociclisme. Continuem i el sol ens comença a enlluernar, la boira s’esfilagarsa, i li permet al Josep unes fotos ben reeixides. Tot d’una el camí voreja el penya-segat de llevant amb unes bones vistes cap a Sau, Tavertet i les Guilleries. Mirem el Pi dels tres termes (confluència de Sant Julià, Viladrau i Taradell). Decidim ampliar la ruta prevista desviant-nos fins a les Cuines d’en Rocaguinarda, que ens permetrà conversar sobre el bandolerisme, i les disputes de Nyerros i Cadells. En Lluís insisteix a localitzar la bodega de les cuines, però res de res, ens quedarem sense vi?.

Trobada casual amb el propietari de la muntanya, que feia feines de neteja del bosc, i ens aconsella d’acabar la pujada a l’Enclusa resseguin la base de la cinglera, això ens permet veure un munt de petites balmes per un camí ben ombrívol. Arribem al cim, amb 868 m és el punt més alt de Taradell, i gaudim d’unes bones vistes del Montseny i Taradell, també hi veiem el proper objectiu, el castell de Taradell. Desgrimpem per agafar el camí que baixa cap a la collada de Mansa on prenem el GR-2. Decidim no pujar al Puig Grifó (848 m) i seguir pel GR, això ens permet observar detalls de l’antic camí de Taradell a Viladrau, on a la roca encara hi queden els solcs que van fer les rodes dels carros. Continuem pel coll de Taradell on tornem a seguir el PR-C 42 fins al castell de Taradell, fortificació de defensa i guaita dels senyors de Taradell, que vivien al proper casal d’Espinzella (terme de Viladrau). Volíem cantar els goigs a l’ermita de la Santa Creu del castell, però fa segles que es va enrunar i no queda sinó una creu testimonial. Esmorzem i descobrim que en Josep a mes de bon fotògraf és sommelier, i de la motxilla surt una ampolla de priorat, i una col·lecció de gots que ens permet brindar per la represa de la nostra activitat. 

Continuem un tram del PR cap a Mansa i el pantà de la font groga fins a arribar a les primeres cases del poble. Travessant la carretera grimpem uns graons de pedra fins al PR que ens du a la creu dels Miquelets, passant a la vora de la feixa dels morts, on encara apareixen ossos dels 99 miquelets que hi van ser enterrats el 1822, fet que es recorda a la creu commemorativa. Durant el trienni lliberal van ser freqüents els enfrontaments amb els carlins, en aquest cas els miquelets van ser esbatussats. Ens arribem a l’alzina pluricentenaria del Pujol, i un corriol ens durà a la font de Rabató, altre cop Sant Quirze i cap a casa.

Ganes de tornar-hi.

Gràcies a tots per l’ambient festívol de la caminada, Eugeni.