Pic Spijeoles pel refugi d’Espingo

Aquest passat cap de setmana el vam anar a gaudir a l’impresionant I preciós circ d’Espingo amb un objectiu molt clar: el cim de l’Espijeoles de 3065m. Vam sortir de Vic a les 8 del matí del dissabte per dirigir-nos a les granges d’Astau, prop de Luchon. Al migdia ja estàvem aparcant al principi de la vall que havíem d’enfilar. Ens posem les botes I pugem cap al refugi d’Espingo. A una hora més o menys de començar a pujar, trobem una ombra al camí, on aprofitem per seure I dinar, al nostres peus teníem el llac d’ÓO. El dia era radiantment assoleiat I bonic I la calor força accentuada. Vam continuar pujant I en unes 3 hores pujant tranquilament, arribàrem al refugi d’Espingo. Mentre esperàvem el sopar ens vam anar a refrescar al llac Saussat, on alguns agosarats/des s’hi remullaren de dalt a baix. Ja recuperats va tocar anar a sopar I ben aviat cap a dormir per estar a punt l’endemà. Al matí ens vam llevar d’hora a esmorzar, I a les 6 del matí ja començàvem l’ascensió a l’Espijeoles. Començàrem passant pel llac de Saussat I seguint el GR que porta al refugi del Portillón, en una passarel.la metal.lica que creua el riu, el nostre camí abandonava el GR per començar la dura pujada al coll que hi ha on acaba la cresta de l’Espijeoles. Un cop al coll vam parar a fer un petit mós I ràpidament enfilàrem cap a una petita bretxa de la paret rocosa. En la pujada anàvem contemplant el nostre cim a la dreta, I a l’esquerra ens quedaven els desafiants Lezat I Gran Quayrat. Vam arribar dalt un replà rocós I ja veiem el cim a tocar, només ens quedava supercar una altra petita grimpada I ja vam ser al cim de l’Espijeoles. Vam passar una bona estona al cim, com a privilegiats que erem de contemplar fantàstiques vistes I alguns dels cims de 3000m de més renom del Pirineu, com el Vignemale, Perdiguero, Posets, I un llarg etc. Ens vam fer un munt de fotos I ja vam tirar cap avall. El desnivell que vam fer fins al cotxe era de 1835m, que vam partir dinant al refuge d’Espingo. Un cop al cotxe ens vam anar a banyar al riu que baixa per treuren’s la calor de sobre I tornar més commodes a Vic. Va ser una sortida exigent físicament, el cim espectacular I feréstec, les vistes impresionants, la méteo inmillorable, però sobretot, cal destacar la qualitat del grup de companys.

Crònica de Xavier Tarradas

Fotos de Marta Gallach