Una sortida de llegenda: escampant la boira a la riera de Gualba

Ja sembla que la calor tan intensa d’aquest estiu ens va deixant i caminar torna a ser agradable. Vam escollir aquest indret perquè no solem anar a la part oriental del Montseny i perquè sabíem de la riera. Aquesta baixa des del pantà de Santa Fe fins al Tordera, té en bona part el nom de la riera de Gualba.

Presenta un fort desnivell, creant salts i gorgs, i això, a part de bonic, també ens donava idea de refrescant.

Sortim de casa i encara és fosc, al cel hi llueix una gran Lluna plena que ens desitja bon dia. Deixem els cotxes al poble de Gualba i ja iniciem la pujada passant pel costat del Parc Mediambiental de Gualba. Sense entrar-hi, seguim la pista fins a arribar al camí a l’esquerra que ens indica cap a la Central de Dalt i Santa Fe.

Caminem per bosc a partir d’ara, la riera ens queda a la dreta i nosaltres guanyem alçada, quedant la riera més avall. Arribem a un punt on veiem clarament un salt d’aigua impressionant, encara estem apartats de la riera, tot i que sentim el soroll de l’aigua. Seguim pujant, observant les mines que hi ha a la nostra esquerra, que tenen túnels per on entra la carretera i per on es comuniquen amb altres mines del Montseny.

Arribem a la Central de Dalt. L’edifici està restaurat, i la central, en funcionament (1924. L’edifici principal fou construït en pedra i rajol (arcades i obertures), seguint les pautes de l’estil arquitectònic modernista). És una obra de la segona dècada del segle XX. Esmorzem i enfilem fins al Salt del Diable, que és molt bonic i on es diu que al gorg s’hi banyava el diable.

Ja de baixada seguim des de la central el curs de la riera, amb compte, doncs hi ha un fort desnivell per roca i, a vegades, alguna grimpadeta. Veiem creus i gorgs diferents amb noms que ens evoquen llegendes de bruixes, dones d’aigua, tempestes endimoniades… (A la roca que hi ha damunt del Gorg Negre s’hi reunien bruixes i dimonis per fer-hi les ballades i del gorg en sortien les dones d’aigua. Per exorcitzar bruixes i dimonis causants de fortes tempestes es van plantar tres creus. Així van fer marxar les tempestes, i algunes dones van ser jutjades i executades, menys un de coix que va prometre no fer mai més cap mal, i no era de Vic). Seguim baixant i trobem altres gorgs.

Finalment deixem el curs de la riera en la part amb més desnivell del riu. Seguim per pistes i camins per la surera fins al parc de la Riera, al municipi de Gualba. Vam dinar a Gualba, menys qui tenia compromisos a la tarda: va ser un bon final.