Crònica de la sortida de la SAM al Pic de Flamisella (2.785 m)

«Hi ha sortides que es recorden pel cim, d’altres pels paisatges i algunes per les anècdotes. La d’aquest cap de setmana ha tingut una mica de tot: estanys de postal, una tartera ben entretinguda, una companyia impecable… i un sopar que més d’un encara deu recordar.»

Aquest cap de setmana, la secció d’Alta Muntanya de la Unió Excursionista de Vic ha posat rumb cap al Pallars per descobrir un dels racons més bonics del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Una sortida de dos dies que ens ha permès gaudir de paisatges espectaculars, estanys d’alta muntanya i d’un cim amb unes vistes que recompensen qualsevol esforç.

La primera jornada va servir per escalfar cames. Vam caminar fins a l’Estany de Mariola, gaudint de la tranquil·litat de l’entorn i prenent contacte amb el terreny que ens esperava l’endemà. Una primera etapa ideal per anar fent boca i començar a assaborir els paisatges que ens acompanyarien durant tot el cap de setmana.

Però, sens dubte, un dels grans encerts de la sortida va ser fer la pernocta al refugi del càmping Bordes de Graus, un espai senzill però molt confortable, amb lliteres que ens van permetre descansar de meravella abans de la jornada de cim. Si a això hi afegim un tracte excel·lent, un sopar boníssim —amb opcions per a tothom, incloses les veganes— i una bona selecció de cerveses artesanes, la vetllada va acabar sent gairebé tan celebrada com la mateixa excursió.

El diumenge ens llevàvem amb el plat fort del cap de setmana al davant. Ben aviat vam iniciar la pujada passant per la cabana de l’Estany Xic, envoltats d’un paisatge que ens anava regalant estany rere estany. L’Estany de Flamisella, l’Estany Blanc i els Estanys Blaus ens van acompanyar en una ruta d’una bellesa excepcional, amb els seus colors intensos i els reflexos que només es troben a l’alta muntanya.

Després d’assolir el Pic de Flamisella (2.785 m) i de gaudir de les magnífiques vistes que ofereix aquest cim, ens esperava una divertida baixada per una tartera que va posar un punt d’emoció al recorregut. D’aquelles que obliguen a estar ben concentrats, però que també arrenquen més d’un somriure a qui les fa.

El descens ens va portar fins a la cabana de Guerossos, avui reconvertida en un refugi lliure en un estat de conservació excel·lent. Ben equipat i cuidat, és un d’aquells refugis que sempre és bo tenir presents per si la meteorologia o qualsevol imprevist obliguen a canviar els plans.

La ruta continuava cap a les Bordes de Noarre. Sabeu què són les bordes? Són antigues construccions de pedra i fusta que tradicionalment servien per guardar el bestiar, el farratge o les eines de conreu. Des d’allà només quedava encarar els darrers quilòmetres del recorregut, sempre amb una temperatura molt agradable i una brisa constant que ens va acompanyar durant bona part de la jornada, fent que caminar fos encara més agraït tot i trobar-nos ja entrat l’estiu.

Han estat dos dies d’excursionisme en majúscules: bona companyia, un recorregut variat, estanys espectaculars, un cim magnífic i, sobretot, moltes ganes de continuar descobrint nous racons del nostre Pirineu. Un altre cap de setmana per afegir a la motxilla dels bons records.