El diumenge 15 de setembre hem fet la ruta circular que teníem prevista el dia 21 de juliol, i que no va ser possible per la pluja acompanyada de calamarsa que ens va rebre quan encara no portàvem ni dos quilòmetres.
Tornem a començar a partir del pintoresc poble d’Espinavell, passem pel costat de l’església pel carrer d’Amunt (mai millor dit) empedrat rústicament fins a la sortida del poble i amb un desnivell considerable ja que a poc de sortir del poble ja havíem fet 100 metres de desnivell. Si més no, ens ha servit per acabar de treure’ns la son de les orelles. La sortida amb temperatura de 2 o 3 graus però entre la pujada i que aviat ens toca el sol, ens arriba el bon temps.
Seguim el camí de l’Exili, ja amb pujades més suaus on hi ha diversos panells explicatius de l’Exili, fins arribar al Coll Pregon on trobem el límit fronterer i l’aire fresquet. Les vistes son espectaculars i el dia clar acompanya, des d’on podem veure el Costabona i el Canigó entre altres.
Seguim la pista a mà dreta que segueix la carena i la línia de frontera entre prats, pastures i ramats de vaques fins arribar a les basses de Fabert, una de les quals està seca i l’altra al límit. Tot i les pluges dels ultimes mesos es nota la falta d’aigua.
Ara ens desviem a mà esquerra ja en territori francès per visitar la torre de Mir o d’en Mir, del segle XIII a 1520 metres d’altitud. És una torre de guaita i de senyals dels reis de Mallorca, situada al terme municipal de Prats de Molló i la Presta. Aprofitem per esmorzar al peu de la torre i seguidament pugem tots al cim de la torre, on podem veure encara millor el Canigó, la vall del Tet i la vall de Prats de Molló, l’alta Garrotxa i fins i tot el mar. El lloc és espectacular i la vista és de 360º. Aprofitem també per fer-nos fotos al cim de la torre i a les escales, que per cert son molt justes i tant has de vigilar on poses els peus com on tens el cap.
Tornem cap a les Basses de Fabert, i algunes companyes aprofiten per fer un parell de cantades en aquests cims tant inspiradors, amb les vaques astorades que no entenien res.
I ja anem de tornada, ara tot és baixada per camins que han fet el bestiar, de mal passar però ben marcats. A mig camí ja trobem pistes forestals que son de bon caminar i arribem al bonic veïnat de Fabert on trobem i saludem tres dels seus veïns. Seguim el camí i arribem a Espinavell on visitem l’església.
Esmentar que tots els caminaires han estat unes persones fantàstiques i molt agradables i amb les que ens agradaria tornar-nos a trobar en futures sortides.
Ens acomiadem tots i donem per acabada aquesta excursió.
