El 17 de febrer vam anar a l’Alta Garrotxa. Sortint de l’aparcament d’Oix vam creuar el poble per davant de la seva església i ens vam enfilar ràpidament cap a la gran casa de pagès anomenada el Peirer, d’allà vam planejar una estona fins a la casa de Bestrecà des d’on pujarem a l’ermita de Sant Andreu de Bestrecà. Des d’allà un corriol ens va portar fins a la cresta que ens conduiria al puig de Bestrecà, on hi ha les restes de l’ermita de Sant Julià de Bestrecà i algunes ruines del que havia estat el castell. Allà vam contemplar les àmplies vistes cap al Bassegoda, el Comanegra amb el Canigó enfarinat al fons.
Acabada l’ascensió, davallarem per un corriol pedregós fins a la Portella, on vam agafar el camí cap a la vall d’Hortmoier, on trobariem el GR 11. Vam anar fins a l’ermita de Sant Miquel d’Hortmoier on vam dinar, i tot seguint la riera vam arribar al pas dels Lliberals i el Grau d’Escales, des d’allà ja veiem el proper objectiu: la Mare de Déu d’Escales que seria la última ermita romànica del dia. Aquesta darrera era la més ben conservada, doncs era l’església parroquial de la zona i encara té una petita estança condicionada com a refugi lliure.
Tocava emprendre el retorn cap a Oix, i ho vam fer remontant pel costat de la riera totalment seca per la sequera. Pel camí encara guardàvem un parell de sorpreses, la primera era la Tuta d’Escales, una petita cova a peu de camí, de la que varem visitar la primera sala. Més endavant, ja arribant a Oix, varem creuar el Pont Romà, que tot i el seu nom sembla que és romànic, però té un arc molt alt i vistós.
Acabarem l’excursió de nou a l’aparcament de l’entrada del poble, després de més de 20km i d’uns 1000m de desnivell positiu acumulat. Una gran sortida amb molt bones vistes, patrimoni cultural i natural.
