Rogaine…Campionat del món… terres nòrdiques… 24 hores…. 250 km quadrats de mapa…193 llacs…100 fites… qui es podía resistir?
Aquest any el WRC es celebrava en els boscos selvàtics de Letònia, en el departament de Ràzna, molt a prop de la frontera amb Bielorússia. Un espai salvatge i extens de boscos , llacs i aiguamolls. El repte era molt important!!!.
El centre de competició es trovaba situat en mig del no-res, molt a prop del llogarret de Mamonova, al cor del Parc Nacional de Raznas. Però malgrat això no hi faltava de res per a tots els participants de la prova: dutxes amb aigua calenta, WC, aigua potable tant freda com calenta, servei de menjar , lloc per acampar , Wi-fii … i tot sense cues i en un entorn privilegiat. Realment l’organització un onze sobre deu, una feina totalment impecable. (Ja cal que prenguem nota de cara al mundial que organitzem el 2019 a La Molina, el llistò està molt alt!!!).
El dijous 17 vem tenir l’oportunitat de disfrutar/patir amb el mapa del model event. Un mini mapa de 20 x 12 cm a la mateixa escala del de debò i on el contacte amb el terreny ens va donar força información important per l’endemà. Un terreny molt brut, selvàtic, on era molt difícil de progressar si sorties de camins i pistes, i on l’estratègia i l’el.lecció de la ruta, era importantíssim. I també ens va oferir, abans d’arribar a la primera fita, el primer contacte amb els nostres companys inseparables de cursa: els mosquits!!
Divendres de matinada plovía, a primera hora del matí plovía moltíssim, i mitja hora abans de donar els mapes ( a les 9 del matí), diluviava!!! Però tothom estava la mar de tranquil esperant rebre els mapes i començar amb la el.laboració de la estrategia.
Però miracles de la vida, a les 9 en punt ja no queia ni una gota, i així va ser durant les 24 hores de la competició… increíble!!!
Un cop amb el llençol de mapa a les mans, vem poder veure que la estrategia no sería fácil. Teníem claríssim que havíem de circular el màxim posible per camins i corriols, però si volíes agafar punts teníes que sortir d’aquests continuament.
A les dotze en punt i amb un sol balsàmic, sortíem tots els equips cap a diversos punts del mapa. Carretades d’orientadors s’endinsaven en els boscos propers a la recerca de la primera fita. Malgrat tot, no hi va haber ni una cua, doncs tots corríem amb esportidents air , facilitats per la organització, i això va agilitzar moltíssim la no formació d’embussos.
Amb les primeres fites ja vem veure que costaría moltíssim fer punts i que hauríem de fer molts culs de sac. El paisatge fantàstic, però no podíes aturar-te perque això permetia als nostres col.legues els mosquits de saturar-te de picades. Mirar el mapa dins del bosc no era gens recomanable!!!
Una cursa moooolt técnica, dura i aspre, molt física, on cada centímetre s’havia de guanyar amb esforç i lluitant. Mantenir la concentració malgrat els mosquits , el cansament i el terreny era imprescindible i no gens fácil d’aconseguir. Aquí era on el treball en equip es tornava vital.
Malgrat tot va ser fantàstic viure una experiencia tant potent i poder estar al costat d’autèntiques bèsties del rogaine i la orientació. He de dir que nosaltres anàvem més de turisme que a competir, doncs la experiencia que volíem viure era fent un equip familiar
en un país nòrdic i en un mundial i continuar aprenent, però s’ha de dir que els campions del món en quatre hores van fer els mateixos punts que nosaltres en 24 ¡!!!
Això si, nosaltres ens ho vem pendre en calma i en vem permetre dormir cinc horetes molt gratificans en el centre de competició.
Letònia és un país que ens va agradar moltíssim, però , com a mínim a la zona on vem competir és un autèntic infern: vegetació selvática (en les zones pintades com obertes en el mapa, la vegetació feia entre 1,5 i 2 metres d’alt!!!), mosquits que no descansen en tot el dia, zones pantanoses eternes…. Però malgrat tot ho vem disfrutar moltíssim!!! (masoquisme?).
Com a representants de Catalunya vem anar dos equips, un integrament format per catalans (PICAFITES PLUS) i l’altre amb un membre català i una noia d’estonia (MR-CSC).
En total vam participar 427 equips de tot el món (més de 1000 persones), majoritàriament de països nòrdics com Letonia, Estonia, Rusia i Lituania.
Ara només queda esperar el proper mundial que es cel.lebrarà en terres catalanes, concretament a La Molina, però això no será fins el 2019!!!
