Crònica del Pic de Cabrère pel refugi de l’estany d’ Araing

Aquest passat cap de setmana, ens vam tornar a calçar les botes per anar a descobrir un altre lloc impresionant dels nostres Pirineus.

Si en la col.lectiva del mes de Juny vam pujar a un dels cims més emblemàtics com és la Pica d’Estats, en aquesta ocasió li va tocar el torn al pic de Crabère, cim més desconegut, però  demandant i autèntic mirador situat en una de les regions més dures  i feréstegues del Pirineu com és l’Arieja. Vam fugir de les aglomeracions d’un cim conegut per anar a parar a la solitud i tranquilitat d’un territori Pirinenc salvatge.

El dissabte vam sortir de Vic al matí per anar cap al poble francés de Sentein, on, a pocs quilòmetres trobaríem l’aparcament per deixar el cotxe, A partir d’aquí teníem unes tres hores de camí  i 1165m de desnivell positiu fins arribar al primer objectiu de la sortida, el refugi de d’estany d’Araing (1965m). El camí va transcórrer per una espectacular fageda d’arbres enormes. La boira va aparèixer i ens va acompanyar fins al refugi. l’Endemà al matí vam tenir l’agrdable sorpresa de veure com la boira havia baixat fins al fons de la vall i deixava veure l’impresionant circ que ens envoltava: Pic de Canejan, Pic blanc del Portillon, Pic de Serre-Haute i com no, el pic de Crabère. Vam anar deixant el refugi enrera fins assolir el coll d’Auéran (2176m). A partir d’aquí una pendent molt pronunciada ens duia fins al cim del Crabère (2629m). La recompensa de pujar aquest pic va ser majúscula. Es tracta d’un mirador brutal amb vistes a cims tan espectaculars com l’Aneto, Maubèrme, Mont Valier, Maladeta, Mont-roig… Vam refer el camí cap al coll i vam fer una circular cap al coll d’Auàrde i la chapelle de l’Isard, endintsant-nos més en l’Arieja. En unes 7-8 hores arribàvem al punt d’inici, al pàrquing. Quant vam baixar per sota els 1900m, ens vam tornar a ficar dins la boira que ja no ens deixaria.

La sortida va ser dura físicament i molt gratificant a nivell de vistes i satisfacció per haver completat una ruta circular d’aquestes característiques. Pel que fa a la méteo hem d’estar molt contents, ja que l’Arieja és especialment coneguda per ser un lloc molt humit amb pluges i boires freqüents, que poden complicar o desdibuixar una mica qualsevol sortida. No va ser així, i per sobre els 1900m, el cel estava net de núvols i la boira no va aparèixer. Vam caminar a cavall de França i Catalunya (vall d’Aran). També van coincidir l’armonia i les ganes de gaudir de la muntanya en companyia, d’un grup de gent fantàstica!

Crònica i foto de Xavier Tarradas