“Escampant la boira” fa la seva sortida nadalenca

Caminada a la creu de la Miranda i un dinar de germanor

Com ja vam dir en la nostra notificació, pel diumenge 16 de desembre hi havia preparada una sortida sorpresa per la Plana en ocasió de la celebració de les ja imminents  festes nadalenques. Els nostres companys Lluís i Miquel ens van conduir fins a Sentfores (La Guixa) on vam deixar els nostres vehicles. La caminada s’iniciaria al costat mateix del temple parroquial sortint  en direcció cap a ponent. Un dia que venia força carregat de núvols però amb un arc de St. Martí esperançador….toquem fusta.

Seguint el camí rural de La Miranda vam guipar de lluny l’antiga parròquia de St. Martí de Sentfores. No gaire més tard i amb pas lleuger arribàvem al Mas Fontarnau on varem visitar l’ermita romànica de Santa Margarida. Calia encara serpentejar suaument amunt uns quatre quilòmetres per arribar al coll de la Miranda.

Des d’aquest punt enlairat ens vam dirigir direcció nord cap a la masia de cal Sord. Prop del lloc en un clot perdut del bosc se’ns va aparèixer un refugi de pedra amb data de l’any 1936. Era la cabana de mossèn Alfons; sacerdot de Vic que la construí i s’hi refugià durant el primer any de la guerra civil. Una construcció de pedra seca amb volta interior que ens sobreposà per l’enginy abocat i per la motivació i situació del lloc.

Després de visitar la cabana desférem el camí i tornant al coll vam fer via cap a la Creu de la Miranda. Les vistes, malgrat la nuvolada, imponents. Dessota els nostres peus flocs de boirina escampades per l’ambient de la Plana ens presentaven  el Castell de Tona com un una nau enmig de la mar. Visita feta, fotografies a tort i a dret i hora de desfer el camí ensumant boleteres amb frissança acompanyats finalment però d’un plugim que de mica en mica ens va anar calant fins l’arribada a Sentfores.

La gana estava feta i a Els Vinyals ens esperaven amb la taula parada. No cal dir que vam fer un autèntic dinar de germanor ben assortit i que tingué com a postres les paraules agraïdes i encoratjadores pel que ha estat “l’aventura” d’Escampant la Boira a càrrec de la nostra coordinadora Montse Grau. Finalment un concert final de festa , molt participatiu, a càrrec del cantautor irlandès Peter O’ Callhagan   l “alter ego” del nostre company i músic Lluís Toran que ens va delectar amb un bon grapat de cançons a les quals tots en hi vam afegir corejant-les fins al darrer moment…. l’hora del comiat i de desitjar-nos mútuament les Bones Festes.