Ruta circular per la Quar del Berguedà

Puntualment a les 7 del matí s’ha trobat el gruix del grup al nostre punt de trobada a Can Pamplona, per anar al segon punt de trobada i inici de la caminada a Sant Maurici de la Quar, on hem aprofitat que poc abans de les 8 ja obria el bar-restaurant i hi hem pogut fer cafès i tallats fent temps per completar la colla amb 9 caminadores i caminadors.

Poc després de les vuit hem iniciat la marxa amb un dia assolellat però parcialment tapat per núvols dispersos, pujant cap a la casa de Colltinyós seguint el GR4. La pujada sostinguda ha continuat amb petites parades per anar traient capes de roba, fins al coll de Canes amb les primeres vistes del Santuari de la Quar direcció nord i la Serra d’Ensija, Els Rosos de Peguera i Berga direcció oest. Superada aquesta primera pujada hem deixat el GR4 i hem anat perdent alçada fins a la Creu de Jovell per agafar el camí encimentat de pujada al Santuari de Santa Maria la Quar on hem fet la primera parada per gaudir de les vistes que ens oferia el pla sobre el que es troba encimbellada l’església-santuari, junt amb la rectoria i la casa dels ermitans. Després d’un petit descans i de fer les fotos de rigor que demanava l’indret, hem desfet el camí uns 100 m per agafar un petit corriol amb forta pendent que ens ha portat directament fins al Coll del Gavatx, i retallant la ruta indicada pel track del Wikiloc.
Des de Coll del Gavatx hem entrat en un sender força escorxat en el seu tram inicial que baixa direcció oest, però molt ombrívol ja que ressegueix el Rec de Coll de Gavatx. Més endavant s’eixampla amb un camí de desemboscar que va a parar la pista ampla que ens ha acabat portant fins al Monestir de Sant Pere de la Portella on hem fet parada per esmorzar aprofitant l’ombra fresca que ens oferia l’església. La primera notícia d’aquest monestir és de l’any 997 sota el domini dels Senyors de la Portella, i tenint una bonança econòmica remarcable dins a mitjans del segle XIII. A partir d’aquest moment la comunitat monàstica va patir diferents alts i baixos fins que el 1835 es va abandonar definitivament. Actualment es conserva en bon estat l’església després de treballs de recuperació i consolidació efectuats els anys 80. La resta d’edificis es troben en un estat ruïnós.
Després del descans i quan hem coincidit en que ja començàvem a agafar fred, hem reprès la marxa per enfilar la pujada cap al Serrat de les Tombes seguint en aquesta ocasió les marques d’un PR. Aquest sender de pujada l’hem fet seguint amb pas tranquil i enmig del bosc que ens ha protegit del sol que ja començava a escalfar amb força, arribant al coll a sota Sant Isidre amb ànims suficients com per pujar a dalt el Serrat de Sant Isidre, amb menys esforç dels previst inicialment i des d’on hem gaudit de les vistes privilegiades que ofereix aquest indret del baix Berguedà i del Bages.
Finalment hem desfet el camí retornant al coll per baixar cap a la casa de La Balmeta i després de passar en mig d’uns prats d’herba, hem seguit el PR que ens ha portat de retorn fins al punt inicial amb l’Església i l’Hostal de Sant Maurici.
Hem fet la ruta amb el grup caminant compacte en tot moment i sense haver de fer un sobre-esforç pel desnivell que inicialment feia preveure la ruta proposada, arribant tot el grup amb bona condició i ànim per fer el merescut refresc a l’ombra de l’Hostal.

Crònica de Jordi Soler