Uns quants segles enrere, les costes de Galícia eren considerades la fi del món conegut…. es deia que a l’altra banda de l’oceà vivien dracs i d’altres criatures increïbles i esfereïdores….. aquesta passada setmana santa, un grupet de nou intrèpids osonencs, s’han atrevit a desafiar les històries mil·lenàries i han descobert un paradís verd i humit on la pràctica de l’orientació és només per homes i dones valents/es i sense por… a res!!!
Aquest cop, el Campionat d’Espanya d’orientació a peu es disputava en terres gallegues, un dels punts més allunyats de la península, així que…. carretera i manta.
És ben cert que els orientadors són els moderns rodamons, no els hi fa por ni la distància, ni la meteorologia, ni les incomoditats … Sempre que a l’altra banda del camí hi hagi un mapa!!!
Quatre curses com quatre sols es van disputar aquests dies de vacances. Totes molt boniques i, sobretot, totalment diferents unes de les altres. La gent del Club montañeiros de Pontevedra A Roelo (Aromon) van treballar de valent i van aconseguir un pòquer de luxe pels diferents campionats que es disputaven (Cal recordar que durant aquests dies estava en joc el Campió d’Espanya de cada una de les modalitats que es disputaren).
El primer dia (divendres) es va començar fort amb la cursa de llarga distància en els paratges bucòlics de “Pazos de Bordén“, amb un mapa (el de Moscoso–Xunquerias) a escala 1/10000 per les categories grans i les més joves i a 1/15000 per les categories d’elit i sènior.
Aquest seria el mapa més “verd” dels quatre, però amb tot i això molt ràpid i interessant i on l’elecció de la bona traçada seria vital per aconseguir el millor temps en una zona laberíntica entre corriols, camins entre murs, pistes mig perdudes i algun tallafoc traïdor….. i sempre, això sí, agradablement perfumats pels boscos d’eucaliptus infinits….
A la tarda, naturalment, aprofitant el mapa “esprint sense presses” facilitat per l’organització per conèixer el barri antic de Pontevedra anant… “de tapas“. Genial!!!
Dissabte al matí era el torn de la cursa de relleus per Comunitats autònomes (bé hi havia Comunitats Autònomes i nosaltres….).
Una cursa espectacular (els relleus sempre ho són) per la mecànica de cursa amb la sortida en massa, per la fita vista, pels companys d’equip….donen en aquestes curses un aire de germanor, nervis i passió…. però en aquest cas el terreny (aiguamolls, fang, prats i petits bosquets), la climatologia ( fred, vent, boira...una mica de pluja) i el context (Campionat d’Espanya) van fer d’aquesta una cursa èpica!!! (No sempre t’enfonses fins a la cintura en rierols, aiguamolls i fang per arribar a la fita)
A la tarda a Pontevedra era el torn de l’Esprint, rapidíssim (no es va tenir temps ni de parar al bar!!!). Respecte als esprints, que normalment es disputen a Espanya (nucli urbà i castell), va ser un esprint atípic però clàssic, pràcticament sense desnivell i a tota candela!!!
Diumenge era el torn de la cursa de mitja distància a O Grove, a tocar de la costa. Un terreny perfecte per a l’orientació. Molts elements a tenir en compte: pedres, tàlvegs, pedres, depressions, pedres, forats….i algunes pedres!!
Mapa a escala 1/7500 per tothom i força tècnic i ràpid.
Aquest cop només van anar-hi nou intrèpids orientadors/es de la Secció d’Orientació de l’UEVic, però quin nivell!! Aquests són alguns dels resultats:
Llarga distància (a Pazos de Borbén – Pontevedra)
3a. Clara Pañella – Categoria F50 (medalla)
3r. David Rodríguez – Categoria M35 (medalla)
5a. Cristina Bertran – Categoria F35 (diploma)
– Sprint (a Pontevedra)
CAMPIONA D’ESPANYA: – Cristina Bertran – Categoria F35 (Medalla)
4a. Clara Pañella – Categoria F50 (Diploma)
5a. Anna Aguilar – Categoria F21A.
– Relleus (a Acibal – Pontevedra)
4a. Cristina Bertran – categoria Dones Senior (Diploma)
*fent equip amb la Laura Serra i la Ludmila Fuster.
– Mitja distància (a O Grove – Pontevedra):
5a. Cristina Bertran – Categoria F35 (Diploma)
I també remarcar que en el Campionat d’Espanya per Comunitats, tots vam posar el nostre granet de sorra per aconseguir la 2ona posició en el podi.
Lloc molt meritori en un dels anys amb menys orientadors catalans en aquest CEO 2016.
Molt bona experiència aquest CEO 2016, on s’han descobert nous terrenys, amb un ambient molt festiu, amb uns mapes molt interessants i variats (sobretot el “De tapas“), i on s’ha descobert que allò dels dracs i els monstres era tan sols un mite… doncs a Galícia s’està com a casa.
Ara aquest mes d’abril s’esperen dos cap de setmana de Copa Catalana (Al·leluia!!),
però abans crec que es farà una paradeta als mítics terrenys de Le Caylar (França).
