Qualsevol orientador aplicat intenta fer els deures abans d’una cursa important.
Totes ho són!!!
Llegir amb atenció les notes del cartògraf… i les del traçador…. memoritzar les distàncies i desnivells… intentar trobar mapes de la mateixa zona o de terrenys propers… parlar amb gent conegui el terreny…. i mirar els terrenys de cursa pel Google Earth.
Per “preparar” aquestes curses aquest humil cronista va fer tot això… però en visualitzar el terreny en el Google Earth….. Els ulls s’obrien com plats…. a la pantalla de l’ordinador només es veien unes quantes tortugues gegants fent la migdiada….
Cap de setmana de primera divisió a les rodalies del petit poblet d’Aguiar da Beira, al cor de la Serra da Lapa (per cert , on fan uns formatges excel·lents…), a molt pocs kilòmetres de Viseu. Aquí es disputava el CIFO 2016 (Campeonato Ibérico Femenino de Orientación), amb un menú gourmet de tres curses, com sempre, de mitja distància, esprint i llarga distància.
Dissabte al matí cursa de mitja distància entre les immenses closques de tortuga.
El terreny era un laberint de zones esqualloses verticals i relliscoses, clivellades per vagades de totes mides i colors, un paradís pels que havien seguit les indicacions del traçador (“recomanable sabatilles de claus”), i un infern pels que es pensaven que sense claus anirien més ràpid.
Però la veritat és que tothom va gaudir moltíssim, en un terreny extremadament tècnic i on l’elecció de ruta era vital per una bona cursa, a vegades deu metres es convertien per art de màgia en 100 metres o més!!!
Després d’un memorable dinar en el mateix centre de competició degustant tot tipus de plats locals (sobretot postres), a la tarda, per pair, tots cap al centre d’Aguiar per participar en l’esprint.
Un esprint molt ràpid i sense gaire història pels carrerons de la part alta del poble tocant un xic de terreny rústic. Però ideal per estirar les cames i pair el generós i gratificant dinar.
Diumenge era el torn de la carrera de llarga distància en el terreny més al nord de la carrera de mitja distància i una mica allunyats de les closques de tortuga, o això semblava!!
Depenent de les categories l’escala era d’1/10000 (com totes les de la mitja), o 1/15000 en les categories més potents, però tant una com l’altre més que suficient per a la lectura del terreny.
Aquesta era una zona més variada: amb trossos de closca de tortuga, zones més obertes i planeres i tot retallat per comes, en general força verdes.
Una cursa molt divertida, força tècnica (no tant, és clar, com la mitja) i molt més ràpida que la cursa del dia anterior. La concentració havia de ser màxima, ja que si no encertaves en el rumb la reubicació, sovint no era gens fàcil.
Aquest cop tan sols set integrants de la Secció d’orientació de la UE Vic s’hi van desplaçar a terres portugueses, però com sempre els resultats van ser excel·lents. Cap mal pinçat, gaudint tots/es com nens/es, i deixant a l’UEVic com a 20 è classificat de 86 Clubs assistents!!!
Per haver-hi anant tan sols 7 integrants…. no es pot demanar més!!!
A més a més es van assolir bones classificacions en uns terrenys molt tècnics i de difícil navegació i on la competència va molt forta!!!
Aquests són alguns dels resultats més destacats:
Al llarg de les tres curses es va assolir un podi:
H21 A .– Llarga distància.- 3er. XAVIER ARUMÍ
I en el global dels tres dies també (Mitja + esprint + llarga):
H21 A .– 3er.- XAVIER ARUMí.
I altres molt bons resultats:
D35.- 6ena. VIRGINIA GÜELL
D50.- 7ena. CLARA PAÑELLA
H21 B.- 8è.– NIL ARMENGOL
Molt bona experiència en terres portugueses….. i molt bona preparació de cara a les curses de Copa Catalana d’aquest proper cap de setmana, on també es disputarà el Campionat de Catalunya de Llarga distància a Requesens.
