Després d’anys de sequera que ens van deixar als amants de la muntanya hivernal amb les ganes de gaudir de les nostres activitats a la neu, i que quan les podíem fer era en condicions força precàries, aquest any ens està sorprenent no només per l’abundància, sinó també per la gran quantitat de nevades i ventades que hem tingut.
Més enllà de la problemàtica que el canvi climàtic provoca als nostres esports, aquest any hi hem de sumar unes condicions en què de perill d’allaus és molt accentuat. Si ja de per si formar-se en seguretat i allaus era important, aquest any ho és molt més per entendre la complexitat de situacions que ens estem trobant, i que han transcendit a l’opinió pública degut a les noticies de diversos accidents mortals que hem tingut només començar l’any.
Cada any, dins la formació de la Unió Excursionista s’ofereix la Jornada tècnica de Seguretat i Allaus, que comprimeix en una sessió teòrica entre setmana i una sessió pràctica d’un dia en cap de setmana les nocions més bàsiques que hem de tenir en compte per sortir a muntanya a
l’hivern, i com realitzar un rescat si algú es veu afectat per una allau.
La sessió teòrica del dimecres 11 de febrer es va fer a la sala de juntes de la Unió i vam explicar què és la neu i per què el mantell nival canvia les seva configuració al llarg del temps, augmentant la cohesió reduint el perill d’allaus, o bé perdent cohesió i incrementant aquest perill. Saber quins elements afecten aquestes condicions és vital per gaudir de la muntanya amb seguretat, i aprendre a llegir i entendre el Butlletí de Perill d’Allaus per tenir-lo en compte a l’hora de preparar i fer les nostres sortides. Seguidament, vam explicar les diferents situacions que poden provocar les allaus, i també vam conèixer l’equip imprescindible per fer un rescat: DVA, sonda i pala han d’anar sempre amb nosaltres, i tant important és portar-los com conèixer bé com funcionen i com hem d’estructurar un rescat amb el màxim de garanties per la supervivència de la víctima o víctimes d’una allau. Per acabar, vam treballar algunes nocions de primers auxilis i com comunicar un accident al 112.
La sessió pràctica va tenir lloc el dissabte 14 de febrer a prop de la collada de Toses, un cop descartat fer-ho al cap de Ginebrar, al costat dels Alabaus, per la forta situació de vent de nord que hi havia. El punt triat va ser la baga de Saltèguet que queda orientada a l’oest i força protegida de la forta tramuntana que afectava el Pirineu aquell dia. Allà vam posar en pràctica tot allò que havíem après a la sessió teòrica: com comprovar que tots els DVA’s del grup funcionen correctament, com fer una recerca eficaç d’una o vàries víctimes enterrades sota la neu, com localitzar-les ràpidament amb la sonda i com fer un paleig eficient per desenterrar i atendre-les. Durant les diferents situacions que vam practicar vam posar-hi el màxim de realisme per acostumar-nos a entendre els procediments que hem d’executar i automatitzar-los per evitar que la improvisació ens porti a cometre errors que poden ser fatals.
Per últim, també vam explicar algunes nocions de sostenibilitat i d’impacte a la natura de les nostres accions a la muntanya, per conscienciar a tothom que hem de ser molt respectuosos perquè puguem seguir gaudint de la muntanya com ho fem, sense deteriorar l’entorn que tant valorem.
Fermí Tanyà
Instructor d’Excursionisme ECAM-FEEC
