Serra de Queralt, boira, bolets i bona companyia!
Ruta circular de 12’2 Km i un desnivell positiu d’uns 660 m amb sortida i arribada al pàrquing de la Font Negra (enfilant la carretera en direcció Rasos de Peguera, BV-4242), ben a prop de Berga.
Després de l’habitual trobada al pàrquing de Can Pamplona ens dirigim fins el punt inicial de la ruta. Un cop equipats i fet el corresponent briefing comencem a caminar, pocs minuts més tard de les 8h. Sense massa temps per escalfar el perfil comença a guanyar alçada per apropar-nos al primer punt d’interès, l’església romànica de Sant Pere de Madrona, a l’extrem oriental de la serra de Queralt, prop del santuari del mateix nom. Es va aixecar a la primera meitat del segle XIII, a l’indret on abans s’enlairava l’antic Castell de Madrona. Ja en aquest punt ens adonem que la boira no escampa i ens pot fer la guitza al llarg de la sortida, privant-nos d’unes bones vistes.
Seguim per un altre tram costerut que ens fa guanyar metres positius per arribar a un dels punts emblemàtics del Berguedà com és el Santuari de Queralt on s’hi venera la imatge de la Mare de Déu. La seva situació (1.200 m) i la panoràmica als seus peus el converteixen en l’anomenat “Balcó de Catalunya”. Després de la corresponent visita al Santuari i la Cova de la Troballa, continuem el nostre camí, comprovant que la boira segueix instal·lada sota els nostres peus. Resseguim la Serra de Queralt (formada per cingleres calcàries i boscos de pi roig, rouredes, fagedes i alzinars) fins el coll de la Mel i el del Portet, a l’equador del recorregut. Abans però, una estona de descans per recuperar forces amb un agraït i merescut esmorzar.
Tot combinant corriols i pista anem fent camí descendent, sense deixar de banda una bona panoràmica, ara ja més visible. Els boscos vestits de tardor, enmig de la catifa de fulles que ens marca el camí, ens regalen alguna sorpresa micològica que els “caçadors de bolets” del grup no deixen escapar. De mica en mica anem apropant-nos al punt d’origen, resseguint un tram del rec de la Font Calenta.
Cansament i satisfacció d’haver gaudit d’una bona ruta son sensacions que es barregen a mida que ens acostem al pàrquing on tenim els cotxes esperant-nos. Punt i final a la sortida de novembre amb el goig de veure “cares noves” entre els companys de ruta. Ara toca esperar la propera cita de desembre, darrera del 2025. Salut i Km!!
Jordi i Sílvia
