Diumenge catorze de desembre a quarts de cinc de la tarda un centenar llarg d’excursionistes ens trobem a Sant Andreu de Gurb. Entre ells força mainada vinculada a l’Escola Esportiva de l’entitat. L’objectiu és clar, pujar el pessebre a la creu de Gurb, gaudir del capvespre en aquest turó privilegiat i baixar amb frontals per menjar coca i torrons i per cantar nadales vora el foc. Farà ja set anys que la secció jove, va proposar fer canvis per substituir el tradicional sopar del muntanyenc en aquesta activitat més oberta i transversal. Un canvi molt encertat que ha consolidat i ampliat l’activitat amb la participació de molts més socis i sòcies.
Just començar, la canalla comença a tibar el grup. La majoria es coneixen el camí perquè és el seu terreny de pràctica de l’activitat extraescolar. En el tram més costerut el grup s’estira i tothom acaba pujant al seu ritme al cim. Arriba el moment màgic de penjar i conèixer el pessebre d’enguany. Una caseta de fusta amb pell de foca per moqueta i les figures essencials representades amb ferralla d’escalada vetllen el petit infant. Les llums del fons de la plana comencen a guanyar força a mesura que el dia s’apaga i és hora d’iniciar el descens. Cara avall i frontals encesos, sorprèn experimentar com els joves excursionistes són autosuficients i destres en moure’s per aquest tipus de terreny. Símbol inequívoc que estem formant amb èxit el planter de la Unió Excursionista de Vic. Davant l’entorn acollidor de l’església amb un parell de fogueres fem un bon berenar on no falten els torrons i una cantada improvisada de nadales. Tampoc ens descuidem de cantar la cançó de Sant Bernat per invocar un hivern generós que tanta falta ens fa.
“Ho sant Bernat escolta fa falta neu i molta, l’hivern és un temps breu, doneu-nos any de neu”
Tenim els referents, els valors, la natura i la gent. Tot un èxit!
