Aquest passat cap de setmana, hem tingut la gran sort de poder dur a terme la nostra primera proposta per aquest nou projecte i ens hem desplaçat al Priorat, a Cornudella del Montsant.
Per què aquesta comarca i no una altra? És una comarca que fa anys vaig visitar un mes d’octubre i vaig quedar meravellada dels colors de les seves vinyes: granat, vermell, groc, amb la serralada majestuosa del Montsant al fons i els seus petits pobles a les valls.
Quan busco a Google entitats excursionistes de la zona, la primera que em surt és l’Associació Excursionista de Cornudella de Montsant i sempre em deixo dur per les meves intuïcions, no em solen fallar. Miro la seva web i tinc clar que els vull conèixer.
El primer contacte va ser amb l’Àngel Cortadelles, vicepresident de l’entitat i, val a dir, una persona amb un tracte exquisit i gran coneixedor de la seva terra.
Un primer grup arriba a la tarda a Cornudella i, gràcies a la Montserrat Adzerias, vicepresidenta de l’entitat, visitem la cooperativa modernista de vi més important de la zona, on amb garnatxa i carinyena elaboren uns dels millors vins de la comarca.
Hem aconseguit fer un grup de 22 persones. Tots sortim en horaris diferents, però a les 19.00 ens esperen l’Àngel i la Montserrat, que han sigut els nostres estimats amfitrions, per desplaçar-nos a Siurana.
La pujada per la carretera sinuosa, amb vistes a les parets escarpades, somni dels escaladors, ja és prou espectacular, però Siurana amaga molts encants que descobrim gràcies a ells. La presidenta de l’entitat, la Susanne Schmelzer, ens fa de guia per la història i ens parla de la reina mora, reconquestes i llegendes i, a poc a poc, recorrent els carrers de Siurana, ens trobem amb les vistes espectaculars sobre el pantà. El sol es comença a pondre i nosaltres ja baixem altre cop a Cornudella.
Fem la nostra estada a “Lo Refugi”; allà hi dormim i sopem, potser fins i tot massa, perquè en Víctor està acostumat a donar sopar als escaladors i nosaltres ja tenim una edat!
Els nostres amfitrions es varen encarregar dels nostres esmorzars, però el que no s’imaginava ningú de nosaltres és que ho faríem dins d’una galeria d’art. La Montserrat, una persona vital, generosa i encantadora, és una artista espectacular, que amb els pòsits que genera la criança dels vins ha elaborat una tècnica de pintura que ens va deixar bocabadats. Els colors cobren moviment i ens porten a mons imaginaris. Gràcies per mostrar, Montserrat, el teu art.
Dissabte al matí ens desplacem fins a la Morera de Montsant per iniciar el nostre 1r recorregut. La muntanya, formada per conglomerats immensos, ens fa sentir petits a mesura que anem avançant. Per entrar-hi ho fem pels passos anomenats “graus”; el primer de pujada, el Grau de Salfores, que ens porta a caminar per una cinglera amb unes vistes espectaculars, a prova de valents sense vertigen. Anem pujant fins a arribar al Clot del Cirer, on una roca immensa amb tota la base erosionada i amb forma de bolet ens fa parar. Esmorzem i reprenem ruta fins al Piló dels Senyalets, punt més elevat del recorregut, a 1.107 m, on hi ha un vèrtex geodèsic; aquí el vent se’ns emporta. Baixem pel Grau de la Grallera fins a la Morera del Montsant.
Hem fet aquest recorregut, amb molta pedra rodada i amb trams de petita grimpada, on sempre les mans expertes de la Glòria, guia de l’Associació, ens ajuden per pujar. Ha estat una descoberta de paisatge, però també de flora, amb espècies de gran bellesa, flors petites entre roques, amagades entre matolls. Sort dels nostres guies, que ens les mostraven; sols ens va faltar veure florides les peònies.
Dinem en un dels restaurants amb més trajectòria de la zona, “La Morera del Montsant”, gaudint dels plats típics de la zona, per anar a la tarda a la Cartoixa d’Escaladei.
A les 17:00, la Susanne ens porta amb les seves explicacions al món dels cartoixans, com des de França s’instal·la en aquest racó del món una ordre de monjos que treballen la terra i porten la cultura del vi. El seu prior era el batlle de la comarca, podia exercir justícia; segurament d’aquí ve el seu nom, Priorat. Com el 1835, amb la Desamortización de Mendizábal, els cartoixans han de marxar i deixar tots els seus béns i, en menys de dos anys, aquesta gran construcció deixa d’existir. Hem pogut visitar l’església, el claustre, el refetor i una cel·la i, com a novetat, una visita amb ulleres de tres dimensions que ha entusiasmat tota la nostra colla. Ja ens retirem altre cop a Cornudella: sopar i dormir.
El diumenge al matí ens traslladem a Ulldemolins, situat a la vall del riu Montsant. En aquest cas, el recorregut és lineal i la Carme, vocal de l’entitat, ens fa de guia amb una parada per veure l’espectacle dels plegaments que ha patit aquesta terra al llarg dels anys. El recorregut fa baixada; seguim veient els grans conglomerats oligocènics, també balmes, cavitats i cingleres, fins a arribar a l’ermita de Sant Bartomeu, on fra Guerau practicava la vida d’ermità, sense comoditats i dedicat a la perfecció espiritual. Continuem pel Congost de Fraguerau, on les formes de roca conglomerada fan volar la imaginació: “Els Tres Juradets”, “El Buda”, “El Cap del Bisbe”, per anar a parar a les Cadolles Fondes, on el riu Montsant ha anat excavant la roca a dues bandes deixant formes sinuoses d’una gran bellesa. Pugem per anar a parar a l’ermita de Sant Antoni i Santa Bàrbara, on hi ha un refugi per a 20 persones. En aquest lloc vàrem poder gaudir d’una demostració de la construcció de paret de pedra seca. Seguim caminant fins a la nostra última parada, l’ermita de Santa Magdalena, coneguda com la catedral del Montsant, per la seva característica façana del primer renaixement. Tornem amb cotxes a Ulldemolins per dinar a la fonda Tolrà.
Crec que tots nosaltres volem agrair de tot cor a tota aquesta gent meravellosa que ens ha acollit, mostrat i fet gaudir de la seva terra. En aquesta trobada no tan sols hem descobert uns paratges espectaculars, sinó que també hem conegut les seves problemàtiques, ens han traslladat els seus temors pel futur de la seva terra, hem vist el seu compromís per mantenir el seu llegat i, sobretot, crec que hem creat un vincle amb ells que no ens deixa indiferents.
Ara, amics, us esperem a la nostra comarca. Fins aviat.
Montse Grau
