Sortida Escampant la Boira a Sant Cebrià de la Mora

Sortida Escampant la Boira a Sant Cebrià de la Mora

Dissabte 14 de Desembre Caminada a Sant Cebrià de la Mora (Montseny)

Sortim ben abrigats de l’aparcament de Coll Formic i enfilem cap amunt per anar, primer fins al collet de les Bigues i després fins al turó de Coll Formic. El dia,que es preveu molt clar,  ja comença a despuntar. Mentre pugem ens trobem amb el contrast de les parts descobertes que estan glaçades i les parts que queden dins al bosc on tot és més humit. És curiós la diferència de colors, del marró i verd al blanc gebrat, cada vegada que passem d’un corriol endinsat a un petit prat al descobert. Tot això amb el sol acabat de sortir i amb vistes, d’una banda del Pirineu ben nevat i de l’altre al Matagalls i les Agudes també amb una capa de neu. Baixem fins al Pla de l’Ase Mort a on l’amplitud del lloc i la llum ens convida a aturar-nos i fer unes fotos. Tot seguit agafem una pista poc concorreguda i de baixada una mica pronunciada, que ens porta fins a les runes del Burguer amb un prats on hi pasturen unes vaques molt lleugeres i espantadisses que ens vigilen mentre anem seguint la pista fins a deixar-les enrere. Al cap de pocs metres, i després d’una petita aturada, ens endinsem per un corriol estret amb un terreny que ens ha fet anar amb precaució i silenci, tot gaudint del paisatge pintoresc, obac i humit, de molsa als arbres i a les pedres, de baixants d’aigua i troncs caiguts, falgueres i altre vegetació que, tot plegat, l’hi donava un caire molt especial. Seguint aquest camí, i ja de pujada, arribem a La Trona on la llum i les vistes han tornat a fer acte de presència. Fem uns metres més de camí a dins bosc i després sortim ja al camí assolellat que seguim i que ens porta fins a albirar de lluny la bonica ermita de Sant Cebrià de la Móra. Una ermita romànica del S.XII , de pedra rogenca i, com han dit algunes persones, “una ermita de pessebre”. Després d’esmorzar-hi i d’un vaset de Garnatxa ofert per la Montse,  hi hem pogut entrar, gràcies a que ens han deixat la clau. Tot hi ser petita, té unes arcades molt altes i l’hi dona una sensació d’amplitud.

Fem la tornada combinant pista i corriols amb el sol que ja no ens ha deixat. Ens desviem uns pocs metres endins per anar a veure la font dedicada a Santa Joaquima de Vedruna i, amb tranquil·litat i vistes magnífiques, arribem a l’aparcament.  Tot seguit, anem a Taradell per anar a dinar a on hem gaudit d’una cantada de Nadales amenitzada per en Lluís i la Montse, dos músics magnífics. També hem tingut un detall per part de la Fina i la Montse fet amb molt d’afecte i que ens ha agradat molt.

La caminada ha set molt variada, hem pujat i baixat, ens hem endinsat i sortit, ens hem abrigat i desabrigat,  i l’hem gaudit molt i amb molt bona companyia.

Donem les gràcies a tots els que ens han acompanyat i esperem retrobar-nos en properes caminades!