Crònica de la sortida d’escampant la boira

Crònica de la sortida d’escampant la boira

A les 8 del matí d’aquest passat dissabte dia 10 de juliol començàvem la nostra caminada des del nucli de Vallfogona del Ripollès, en direcció a migdia seguint el torrent de la Masica que davalla per un bosc frondós curull de faigs i algun que altre pi comú.  La primera parada va ser a laTosca del Pinetar un bonic saltant ran de camí que permet aixoplugar-se sota la seu degotall on s’hi forma una petita bauma en forma de túnel.  Seguint el torrent vàrem gaudir d’excel·lents vistes als tolls i salts d’aigua, tot enmig d’un terreny ombrívol que ens preservava d’un sol insistent i abrasador.  Seguint camí de bosc vàrem arribar-nos fins a la bauma del Boer, vam visitar el forn de calç i posteriorment l’antiga teuleria. Tornàvem enrere en davallada per passar , abans d’entrar de nou al poble , pel pont medieval (segle XIV) construït per ordre dels senyors de Milany. En total uns dotze quilòmetres de sender amb 400 metres de desnivell. 

Quedava però un fi de festa abans d’anar a dinar al restaurant El Forn. Es tracta de la visita guiada pel poble que ens va facilitar  generosament i amb tota mena de detalls, la Carme Freixa, exalcaldessa de Vallfogona.  Amb ella vam visitar l’antiga església de Sant Julià, (avui per avui en restauració)  Una església romànica del segle X ampliada al temps del barroc i amb una portalada on el seu esgrafiat delata el pas d’un estil neoclàssic propi del  segle XVIII.  Acte seguit ens vam aturar a admirar el comunidor recentment restaurat amb la seva que creu de ferro que s’orienta als quatre vents a l’hora de apaivagar les tempestes o demanar la pluja. Vam deixar aquest lloc per passar  pel davant de la font i el santuari de la Salut que avui en dia fa funcions de parròquia tot dirigint-nos al nucli antic  entrant per l’antic portal de Muralla fins arribar a la Plaça de la Vila, campanaret del Pòpul  i vistes  al castell de la Sala.  Un goig de carrers empedrats i cases amb carreus ben disposats que fan d’aquest petit poblet del ripollès envoltat d’aigua i muntanyes, un oasis de bellesa, pau i tranquil·litat.  

Comentaris

Deixar un comentari