Primera col·lectiva del SAM del 2019 a la Torreta dels Enginyers

Després de gairebé 40 dies d’anticicló han fos gairebé tota la neu que havia caigut abans de desembre, i ens obliga a deixar les raquetes a casa. Tot i això un canvi de temps d’última hora ens sorprèn de bon matí amb fred i pluja a Vic, quan agafem els cotxes per anar cap al Berguedà per començar l’excursió. Un cop a lloc la pluja que queia s’ha convertit en una lleugera nevada que ha enfarinat les muntanyes dels Rasos de Peguera.

Iniciem l’excursió tant bon punt comença el dia amb un fred intens i una petita enfarinada als pins del Berguedà. Ràpidament guanyem metres passant per l’església de Sant Miquel d’Espinalbet i els plans de Corbera, on la neu ja s’ha acumulat sobre l’herba i el santuari de Corbera. Seguim pujant i aprofitem el raser d’una casa abandonada per esmorzar, a mig camí del coll de Tagast. De mica en mica el camí es va perdent, abandonat de fa anys, la vegetació recupera el seu lloc a la muntanya, hem d’estar atens de no perdre’l fins a arribar a la font de Tagast. La mina de la font està tancada per una porta, però la volta de l’entrada pot servir de refugi improvisat en cas de mal temps. Abans d’iniciar la última pujada fem una última ullada a les vistes cap a la Figuerassa i el santuari de Queralt.

Els últims metres fins al coll de Tagast transcorren per un corriol que serpenteja per entre els cingles de conglomerat, un tram espectacular i que ja ens deixa escoltar les bufades de vent que travessen el coll. I a dalt el coll un petit estany, ara gairebé buit i cobert de neu. Ara ja només queda una suau pujada pels rasets fins a arribar al cim, on una torre de telecomunicacions i un punt geodèsic coronen l’antigament conegut com a Cap de Rasets, ara Torreta dels Enginyers, de 1985 metres d’altitud. Dediquem una bona estona a gaudir de les vistes i identificar els nombrosos i llunyans cims, i fem la foto de grup de rigor.

Comencem a baixar, primer seguint els rasets, i després pel corriol que ens portarà directament al coll d’Estela. La fina capa de neu ens complica el descens, hem d’anar amb compte perquè una relliscada no ens espatlli l’excursió. Tot i això, amb tranquil·litat arribem fins al Coll d’Estela passant pel costat del majestuós Roc d’Auró. Des del coll anem baixant per la pista fins a tornar-nos a endinsar al bosc, i retornar al Santuari de Corbera on ens asseiem a dinar, i afortunadament els núvols s’aparten i ens deixen veure el sol una estoneta. Amb la panxa plena ens tornem a carregar les motxilles i reprenem la baixada, aquest cop baixem per prats de pastura fins a arribar al cotxe de nou.

Una sortida prevista per fer amb raquetes, que al final hem fet sense raquetes, però amb una petita enfarinada que ens ha embellit el paisatge i ens ha complicat una mica la progressió, però tot i així hem gaudit d’una gran excursió i molt bones vistes.

Crònica i fotos: Fermí Tanyà