La serra de Busa és una de les serres del Prepirineu situada al sud de la serra dels Bastets, a la comarca del Solsonès. Sembla inaccessible a causa de les agrestes parets de formes montserratines que la formen. El punt més elevat és el cim del Cogul (1.526 m.), al Serrat de les Graelles.
La serra de Busa forma un ampli altiplà, anomenat el pla de Busa, tallat per tots costats per altes cingleres, s’estén des de la Valldora, a llevant, fins a la vall del Cardener, a ponent. Aquest pla és una illa natural sobre els penyals de la serra de Busa.
Donades les seves característiques, dona per fer una ampla varietat de caminades que poden arribar perfectament a 20 quilòmetres, des de començar per l’escala vella o l’escala nova on s’hi arriba pel poble de Navès i la Vall d’Ora, fins a fer un recorregut per totes les cingleres.
Com que no era aconsellable la pujada per les escales per les persones que pateixen vertigen, ja que també té el seu risc, es va creure millor fer una ruta més curta (uns 9 quilometres) per la part nord i de ponent, llocs més interessants paisatgísticament i que no presentessin dificultats especials.
Vàrem començar des del pàrquing per una pista cap a la dreta seguint indicadors de Sant Cristòfol de Busa. Arribem a l’ermita, que és l’església parroquial de Busa. La data que apareix a la seva porta és 1758, però les estructures romàniques que es conserven són del segle XI, pertanyents a una església romànica anterior.
Reculem fins a la pista que ens porta a Casa Vila, ara deshabitada, una de les quatre masies ubicades al pla de Busa, des del darrere de la casa seguim el corriol que ens porta muntanya amunt seguint marques grogues a terra i fites. No té pèrdua, només cal seguir sempre amunt. Quan arribem a dalt de la carena girem cap a l’esquerra seguint un camí molt evident fins al cim.
El Cogul és un cim de 1.526 m. inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC i és el punt més alt de la Serra de Busa. Les vistes són espectaculars en totes direccions.
Seguim el corriol cap a l’Oest, baixant suaument del cim fins al Mirador del Capolat, amb bones vistes també però no pas millors que les del cim.
El Capolatell:
Continuem en la mateixa direcció i arribem al Capolatell, també conegut amb el nom de Presó de Busa, és una mola envoltada completament de cingles que es troba a l’extrem de ponent de la serra de Busa. Baixem fins a trobar la palanca per entrar a la mola o presó. És un pont de ferro que salva una caiguda de 109 metres d’altura. Creuar-lo representa entrar a l’antiga presó militar natural, però, això sí, amb la seguretat que ningú el retirarà. Aquesta illa de roca durant la guerra del Francès (1808-1814) va ser utilitzada com a presó, ja que només s’hi podia arribar a través d’una rampa, que col·locaven per fer-hi passar els presoners i que treien quan els deixaven allà. Així, no hi havia manera possible d’escapar-se’n. La tradició afirma que, desesperats, morts de gana i fred; ja que la presó es troba a més de 1300 metres d’altura; hi havia presoners que es llençaven al buit amb el lema “Mourir à Busa et resurgir à Paris” (Morir a Busa i ressorgir a París). El cim està envoltat completament de cingles de caiguda pràcticament vertical d’un centenar de metres de desnivell. Fins a l’any 1991 per entrar-hi només hi havia un parell de troncs units per taulons de fusta horitzontals i no tenia baranes. A causa del seu estat precari, va ser substituïda per una palanca metàl·lica amb baranes pels veïns de Navès. Un cop creuat el pont seguim un camí que ens portarà al mirador del seu cim, a l’extrem occidental, amb impressionants vistes. A pocs metres del mirador s’hi troba la cova del Diable, que es localitza fàcilment pel dibuix d’un diable vermell que algú ha fet a la roca, una escletxa de considerable profunditat. Moltes cingleres i avencs i esquerdes a vegades tapats per la vegetació. No presenten cap perill especial, però segons a quins llocs cal anar amb compte i vigilar on es trepitja
Desfem el camí fins al Mirador del Capolat i seguim per un camí a mà dreta que ens porta directament a Casa Vila i d’aquí girem a la dreta per no repetir el camí de l’anada, passant pel Pla de la Bassa fins al pàrquing on hem deixat els cotxes. Hem fet una ruta en forma de vuit.
De tornada en direcció a Solsona ens vàrem parar a Olius, on l’església de Sant Esteve d’Olius té una cripta romànica molt interessant i a la vora de l’església un cementiri modernista dissenyat per Bernardí Martorell. Val la pena parar-hi.
FOTOS
Crònica d’Imma Solà i Francesc Coll
